Castell de Sant Gervàs

Castell de Sant Gervàs: Castell i ermita de la Vall
Situació: Dalt de Sant Miquel de la Vall de Barcedana
Altitud: 998 m.

Dominant la Vall de Barcedana i el Montsec proper al pas de l’Hostal Roi hi trobem les torres vigilants del Castell de Sant Gervàs. El Castell forma part d’un nucli d’edificacions amb l’ermita i restes d’un poble antic de l’edat mitjana. L’ermita està dedicada als antics sants màrtirs romans de Sant Gervàs i Sant Potràs. La devoció a aquests sants es manté per la gent d’aquests pobles del Pallars que a part de Llimiana i la Vall, inclouen Aransís i voltants. El Castell formava part de l’antic terme d’Aransís i actualment pertany al terme de Gavet, que és el terme dels pobles de la Vall. En mitjans del segle XIX pertanyia al terme de Llimiana.

Com arribar

Per arribar al Castell, només cal apropar-se al poble de Sant Miquel de la Vall per la seva carretera local. Des del poble cap a l’est hi surt una pista de terra que hi arriba al mateix Castell. Pels aficionats al senderisme poden pujar per un camí fàcil que hi puja des del mateix poble, és el camí vell que inverteix 20 minuts en pujar a aquest nucli.

Sant Miquel de la Vall és el poble superior al poble de Sant Martí de Barcedana, que s’hi arriba per la carretera local que surt a la dreta de la carretera que puja a Llimiana. A 1 km. abans d’arribar a Llimiana, cal girar a la dreta i seguir la carretera. A Sant Martí hi destaquem Casa Roca, ben coneguda aquesta casa rural on conserven la cuina familiar pallaresa.

Castell de Sant Gervàs

Història

El castell forma part d’una línia fronterera de castells d’est a oest, tal i com està orientat el Montsec. El Montsec fa de mur natural de separació del Pallars amb la comarca de la Noguera. El castell està datat en el segle XI, en una situació elevada que li permet control militar i contacte visual amb el pas de la Portella Blanca, just a davant. Té visió amb la torre del nucli de l’Hostal Roi, ara desapareguda sota unes runes, amb el control del pas Nou. I cap a l’oest, té visió directe amb l’emplaçament de l’ermita de Sant Andreu de Llimiana, on no hi ha indicis d’una torre però aquest lloc és visible des del poble de Llimiana i li permetia comunicar amb la Vall.

Aquesta fortificació d’aquella època era deguda a l’ocupació musulmana de les terres del sud. El poble islàmic havia ocupat la Península Ibèrica de sud a nord fins arribar al Pirineu. Els comtats del Pallars i d’Urgell van construir fortificacions per tal de defensar-se, un cop els francs van recuperar territoris i van repoblar el territori en els segles IX i X. Els senyors feudals cristians hi van construir les seves defenses i estàncies, amb la gent autòctona del territori, amb una aliança entre els pobles de la línia fronterera que evitessin incursions a l’interior del Pallars. D’aquesta època s’han conservat aquestes construccions militars en pedra dins Catalunya i Aragó, que vigilaven a totes aquelles tropes musulmanes que saltessin les parets del Montsec.

Les torres del Castell de Sant Gervàs estarien acompanyades de la torre de Sant Martí i de la torre de l’actual Sant Miquel, torres que actualment ja no es conserven. D’aquesta situació es conserva el topònim de la vall dels Castellots. En pergamins antics el pobles s’anomenaven com a Castelló Sobirà i Castelló Jussà. Però si sembla que hi ha un excés de torres en poc territori, cal afegir les veïnes torres del Castell de Toló, Castell de Aransís i Castell de Montllor (Hostal Roi).

El castell

El castell està construït elevat sobre una formació rocosa. La torre principal disposava de tres nivells amb 15 metres d’alçada. El voltant del recinte en forma de triangle té una semblança amb el Castell de Mur, de la mateixa època. El recinte amb muralla tenia tres bestorres. Ha estat reconstruït i excavat per equips arqueòlegs de la UB en l’any 1980. Al costat del castell hi han les restes del poble abandonat, on es percep una estructura de carrers, plaça, forn de calç i molí. Entre les cases destaca una casa que s’ha anomenat casa rectoral.

Ermita de Sant Gervàs i Sant Protàs

A uns 200 metres a ponent del castell hi trobem l’església de Sant Gervàs. Aquesta església està poc documentada i consta com a Sant Gervàs i Sant Potràs del Castelló Sobirà (Gervasi i Protasi). Ja entrats en el segle XVIII la propietat eclesiàstica de Llimiana s’anava separant a favor de la independència dels pobles de la Vall. És una església d’una sola nau amb un sol absis, amb una absidiola gòtica annexada al nord en una reforma, al costat de la porta de entrada. A ponent de l’ermita, unes escales porten a una terrassa i un nivell inferior amb recinte amb porta, que és un edifici afegit al segle XVIII. L’interior de la capella està decorat amb pintures barroques.

Sant Gervàs dona nom a la Serra, i no n’és l’única serra amb aquest topònim. No confondre amb la serra que trobem entre els termes de Pont de Suert i Tremp. Aquella serra també té la seva ermita.

Es celebra un aplec el dia 1 de maig amb una missa popular, processó des del castell, benedicció del terme, cant dels goigs, ball i dinar al mateix entorn.

Els dos sants i germans Gervàs i Protàs, fills de sant Vidal i santa Valèria, tot i néixer a Milà, han tingut un fort arrelament en la nostra terra, d'aquí que trobem que tenen ermites dedicades, i temples on se'ls ret culte. Gervàs fou assotat fins que va morir, mentre que Protàs fou decapitat. La seva devoció s'estengué i els vilatans els dedicà una ermita al seu honor a la qual acudeixen els fidels.

Vostres relíquies venera,
alegre sempre i ufana,
la vila de Llimiana,
la Vall i tota Noguera;
Puix miracles portentosos
los feu tan continuats:
Gervàs i Protàs gloriosos
siau nostres advocats.
En aquesta santa ermita
tenen vostra intercessió
los que amb molta devoció
venen a fer-vos visita.

La tradició diu que dues persones de Llimiana van emprendre un llarg viatge, i passats uns anys, quan van iniciar el retorn, el viatge es va complicar molt, fent perillar la seva integritat. Fou en aquelles circumstàncies que van encomanar-se als dos sants, i van fer promesa que si arribaven bé farien construir una ermita en honor seu, on poguessin rebre culte, i que aquesta l'aixecarien a l'indret primer on petgessin terra de Llimiana. Com que llavors el terme i la parròquia arribaven fins on hi ha l'ermita, que fou l'indret per on hi arribaren, és on la van construir.

També la Torre de Tamúrcia té ermita dedicada a sant "Girvàs", situada a 1.290 metres d'altitud, a la meitat de la serra que porta el seu nom (la serra de Sant Gervàs), i és d'una majestuositat imponent. L'ermita és un edifici petit d'arquitectura popular del segle XVII, d'una sola nau, i pintada de blanc, fet que la fa ressaltar en la serra a la qual ha donat nom. L'accés a l'ermita s'ha de fer caminant (una hora des d'on es pot deixar el tot terreny), ja que està molt aïllada i és difícil l'ascensió.

Als que amb bona devoció,
visiten la vostra ermita,
donau-los gràcia infinita
i als treballs consolació;
perquè digueu amb fervor
que d'ells sou consolador:
Socorreu a aquells que us criden,
que tots són vostres devots!

Els dos sants bessons Gervàs i Protàs han estat considerats els patrons dels herniats o "trencats", i a banda que així ho recullen i canten els seus goigs, ens parlen d'aquesta realitat diferents exvots que estan penjats de les parets de l'ermita. Eren moltes les mares que feien promeses per guarir els seus fills de trencadura. Quan un infant s'herniava, la mare el duia a coll a dalt de l'ermita amb la creença que així es guariria. Una estrofa dels seus goigs diu:

Sant Gervàs i Sant Protàs
pregant-vos agenollats,
perquè vulgau curar
a tots els infants trencats;
perquè les seves mares
no vegin semblants dolors:
Socorreu a aquells que us criden,
que tots són vostres devots!