Pregó de la Festa Major Llimiana

Festa Major

Festa Major 2006 - El Pregó

Quina responsabilitat que tinc aquesta nit !,
responsabilitat que em van transferir unes veus,
a cau d'orella com deia l'any passat en Manel.
Jo no vaig callar, vaig dir que no,
però les veus van insistir i aquí em teniu !

He estat molt de temps donant-hi voltes,
pensant en aquest Pregó de la Festa Major.
Què diré jo que no hagi estat dit pels que m'han precedit ?
Fer demagògia no és el meu fort,
i menys fer poesia, per tant,
de les meves primeres Festes Majors he decidit parlar.

A Llimiana passàvem les nostres vacances d'estiu,
el meu germà i jo, amb les àvies (àvia i besàvia),
millor dit, les passàvem a la Masia, però,
els diumenges i les festes com que a Missa s'havia d'anar,
l'àvia Rosalia carregava el ruc i empreníem el camí
costerut i ple de pedres fins arribar a la plaça.
El pobre animal era "aparcat" a la mateixa porta de casa....
(abans hi teníem un empedrat).

Aquí en aquesta mateixa casa de la Plaça,
tinc els records de les vigílies de les Festes Majors
que mai he oblidat!
Les noies del poble cosien els seus vestits,
en el cosidor de la Maria del Sala,
allà dalt, a l'habitació del balcó, del carrer Major.
Pobra casa! ...Quin aspecte més trist que té ara!

El fill de la Maria, en Josep,
en feia cada una com un cabàs.
Sovint el castigaven i
no el deixaven sortir a jugar amb nosaltres,
tot i castigat ell treia el nas per aquella finestreta,
mentre sa mare i les xicotes del poble,
seguien cosint els vaporosos vestits
que havien de lluir els dies de la Festa Major.

Un any d'aquest taller-cosidor,
en van sortir dos vestits ben iguals,
eren de gasa estampada amb unes flors molt estiuenques.
Un va ser lluït per una noia de cabells negres
i l'altre per una noia de cabells rossos.
Les dues son filles de Llimiana i
prou amigues com per fer-se vestits iguals.

Comprar a Tremp no era freqüent,
de l'hort i dels corrals tots els plats en sortien i
a Casa Pruna més d'un corder es despatxava.
Es ballava en aquesta mateixa plaça,
la més gran de la comarca, segons deien,
abans de posar-hi el dipòsit d'aigua.
Ja aleshores s'hi ballaven sardanes,
després de la Missa Gran i
al catxo també s'hi jugava.

El poble d'aquella infància meva,
temps econòmicament difícils,
no seria el que és avui dia,
si molts dels joves que van marxar
per trobar un millor treball,
no haguessin tornat i refet les seves cases,
i, si molts de vosaltres tot i
no ser descendents de cipellesos,
no haguéssiu quedat enamorats
d'aquesta bellesa que ens envolta,
per construir-hi les vostres segones llars.

En el passat, havia estat un poble d'uns 800 habitants.
Ara, censats, només n'hi ha uns 160,
però habitants estacionals
i amics de Llimiana en són molt més.
Que ens agrada a tots venir a Llimiana ?
en tinc una prova evident,
jo que he viscut en altres països
i durant alguns anys no hi he vingut gaire,
avui, enlloc més, podria passar unes millors vacances !

Què deu tenir doncs aquest poble, amb un nom que sembla venir del llatí "LIMINA" que significa LIMITS ?
límits de què ?
del penya-segat que ens envolta ?
dels límits del Montsec ?
sigui el que sigui, nosaltres els que avui ens trobem aquí,
estimem aquest entorn,
fem excursions per la comarca,
anem al Sant del Bosc i a Sant Gervàs,
visitem altres llocs i en tots els pobles del voltant
sentim dir coses bones de Llimiana,
sigui pel clima sec i fresquet dels vespres,
sigui pel lloc estratègic i per les seves vistes,
sempre les nostres orelles en senten coses boniques.

Fem doncs possible que això continuï així,
siguem respectuosos amb el nostre entorn,
estimant i respectant tot això que la naturalesa ens ha donat.
Gaudim doncs d'aquests dies en família,
envoltats dels nostres amics,
compartint les bones hores amb tothom
i passem tots una Bona Festa Major!.

Aquest ha estat el meu PREGÓ
que tant he buscat,
no he dit res important,
res de nou que tots no sabéssiu,
però si he contribuït a fer-vos recordar
aquelles Festes Majors
i algun somriure he arrancat,
ho dono per ben trobat!

Vull desitjar-vos, doncs,
Una Bona Festa Major !
Diguem tots plegats:
Visca la Festa Major !

Maite Aduà i Malet
Casa Pedro - Llimiana (12 d'agost 2006)

	Festa Major Festa Major 2006 - El Pregó Quina responsabilitat que tinc aquesta nit !, responsabilitat que em van transferir unes veus, a cau d'orella com deia l'any passat en Manel. Jo no vaig callar, vaig dir que no, però les veus van insistir i aquí em teniu ! He estat molt de temps donant-hi voltes, pensant en aquest Pregó de la Festa Major. Què diré jo que no hagi estat dit pels que m'han precedit ? Fer demagògia no és el meu fort, i menys fer poesia, per tant, de les meves primeres Festes Majors he decidit parlar. A Llimiana passàvem les nostres vacances d'estiu, el meu germà i jo, amb les àvies (àvia i besàvia), millor dit, les passàvem a la Masia, però, els diumenges i les festes com que a Missa s'havia d'anar, l'àvia Rosalia carregava el ruc i empreníem el camí costerut i ple de pedres fins arribar a la plaça. El pobre animal era "aparcat" a la mateixa porta de casa.... (abans hi teníem un empedrat). Aquí en aquesta mateixa casa de la Plaça, tinc els records de les vigílies de les Festes Majors que mai he oblidat! Les noies del poble cosien els seus vestits, en el cosidor de la Maria del Sala, allà dalt, a l'habitació del balcó, del carrer Major. Pobra casa! ...Quin aspecte més trist que té ara! El fill de la Maria, en Josep, en feia cada una com un cabàs. Sovint el castigaven i no el deixaven sortir a jugar amb nosaltres, tot i castigat ell treia el nas per aquella finestreta, mentre sa mare i les xicotes del poble, seguien cosint els vaporosos vestits que havien de lluir els dies de la Festa Major. Un any d'aquest taller-cosidor, en van sortir dos vestits ben iguals, eren de gasa estampada amb unes flors molt estiuenques. Un va ser lluït per una noia de cabells negres i l'altre per una noia de cabells rossos. Les dues son filles de Llimiana i prou amigues com per fer-se vestits iguals. Comprar a Tremp no era freqüent, de l'hort i dels corrals tots els plats en sortien i a Casa Pruna més d'un corder es despatxava. Es ballava en aquesta mateixa plaça, la més gran de la comarca, segons deien, abans de posar-hi el dipòsit d'aigua. Ja aleshores s'hi ballaven sardanes, després de la Missa Gran i al catxo també s'hi jugava. El poble d'aquella infància meva, temps econòmicament difícils, no seria el que és avui dia, si molts dels joves que van marxar per trobar un millor treball, no haguessin tornat i refet les seves cases, i, si molts de vosaltres tot i no ser descendents de cipellesos, no haguéssiu quedat enamorats d'aquesta bellesa que ens envolta, per construir-hi les vostres segones llars. En el passat, havia estat un poble d'uns 800 habitants. Ara, censats, només n'hi ha uns 160, però habitants estacionals i amics de Llimiana en són molt més. Que ens agrada a tots venir a Llimiana ? en tinc una prova evident, jo que he viscut en altres països i durant alguns anys no hi he vingut gaire, avui, enlloc més, podria passar unes millors vacances ! Què deu tenir doncs aquest poble, amb un nom que sembla venir del llatí "LIMINA" que significa LIMITS ? límits de què ? del penya-segat que ens envolta ? dels límits del Montsec ? sigui el que sigui, nosaltres els que avui ens trobem aquí, estimem aquest entorn, fem excursions per la comarca, anem al Sant del Bosc i a Sant Gervàs, visitem altres llocs i en tots els pobles del voltant sentim dir coses bones de Llimiana, sigui pel clima sec i fresquet dels vespres, sigui pel lloc estratègic i per les seves vistes, sempre les nostres orelles en senten coses boniques. Fem doncs possible que això continuï així, siguem respectuosos amb el nostre entorn, estimant i respectant tot això que la naturalesa ens ha donat. Gaudim doncs d'aquests dies en família, envoltats dels nostres amics, compartint les bones hores amb tothom i passem tots una Bona Festa Major!. Aquest ha estat el meu PREGÓ que tant he buscat, no he dit res important, res de nou que tots no sabéssiu, però si he contribuït a fer-vos recordar aquelles Festes Majors i algun somriure he arrancat, ho dono per ben trobat! Vull desitjar-vos, doncs, Una Bona Festa Major ! Diguem tots plegats: Visca la Festa Major ! Maite Aduà i Malet Casa Pedro - Llimiana (12 d'agost 2006)