Racó poètic #3

Història d'agost

Una lluna clara i una cel serè
hi havia en aquella nit on va canviar
tot el meu ésser i ja em trobava ple
del teu amor que sempre vaig desitjar.

Tot va ocórrer en aquell mes ardent d'Agost
quan tot ens crema i som presoners del sol.
El teu somriure era com tot un somni,
el teu rostre era com tot un blavós cel,
la teva mirada era com dolça mel.

Però tu vas marxar quan tot va començar
i vaig quedar sol, tant ocult
que la vida que sempre vaig esperar
restà desgraciada com la d'un perdut.

Ara encara penso, potser encara tornarà
i ens estimarem i el cel ens donarà
una lluna clara i una nit serena.

Jaume de Cassuelo

El Castell

És un lloc per somiar...
un lloc per plorar...
un lloc per estimar...
on mirant les estrelles,
penso què seria d'aquest cel tant obscur sense elles,

la seva llum...
il·luminat aquest paisatge tant preciós
que només em deixa entreveure les muntanyes i les valls
que s´endinsen sota la claror de la lluna
i amb la seva puresa i la seva bellesa
encanta aquell qui mira per un instant els seus ulls

Es un lloc per somiar...
Es un lloc per plorar...
Es un lloc per estimar...
Es un lloc per....

Núria del Agobio

La Tartera

És com aquell trosset de cel que desitjo tocar amb les mans ...
sota el meus peus miro els poblets tant petits ...
que em rodegen al meu voltant.

Sóc com un ocell sobre aquesta roca somiadora.
Escolto amb silenci els secrets que tants anys ha amagat
aquells moments romàntics, aquelles llàgrimes...
Què seria del mar infinit sense l´aigua banyant els seus llavis?
Què seria de Llimiana sense la tartera?

Núria de l'Agobio

L'Arc

És en aquest racó del poble
on s'esdevé la pau que tot cor busca...
un món apart, una joia en un trosset d'arc
hores, dies i anys entre nostres vides
ens ha acompanyat, tot recordant...
temps passats
que ara en el nostres pensaments
és quelcom ens queda per continuar somiant

Núria de l'Agobio