Fòssils

Al nostre terme és fàcil de trobar algun fòssil quan es fa una caminada. Sobretot, en el camí de la Serra de Sant Andreu en un dia que hagi plogut, però la veritat, també es poden trobar cap a Barcedana o el barranc de Xercles, i què dir-vos del Montsec!

El Montsec està format per roques sedimentàries calcàries de l'Era Secundària, períodes Cretaci-Juràsic (fa uns 65-200 Milions d'anys). El Montsec és el resultat d'un trencament d'origen tectònic, es a dir, del xoc de dos plaques de la terra en moviment, una placa guanya a l'altra, la fa ascendir i es trenca. En aquelles èpoques hi havia un mar (l'oceà Atlàntic!) que es va assecar i va atrapar en el fang quantitat d'animals d'aquella fauna prehistòrica. Les pressions dels materials i els processos geològics van petrificar-los. Aquest sediments es van produir en el Mesozoic (65-245 Milions anys) i Cenozoic (des de 65 Milions anys).

Molts atractius naturals enriqueixen la Vila de Llimiana; n'hi ha però un, que es fa irresistible, perquè estira la beta que tots portem dintre, de cercar i guardar coses. Qui sap mirar i llegir les contrades de Llimiana, troba per tot arreu una gran abundància i diversitat de fòssils.

Prou ho saben els belgues, francesos, alemanys, ... i algú d'aquí, a qui sovint veiem passejar, motxilla al coll i mirada fixa al terra.
Les mateixes façanes de les cases en són un veritable reliquiari de fòssils, doncs moltes de les seves pedres són d'origen numulític.
A Llimiana totes les llars tenen el seu raconet de "pedres" per a ensenyar a amics i visitants:

Manel Domingo (Era del Forner)

Gasteròpodes o Cargols

Bivalves

Musclos o 'mejillones'

Turritèl·lits o 'Turritella'

Equinoideus o Eriçons

Corals i Rudistes

Nautiloideus(?)

Peixos

Flora

... i d'altres coses que hom guarda amb afecte, encara que desconegui l'origen i formació, cronologia o nomenclatura.

Altres

També s'ha trobat material humà, dels antics moradors de les coves del Montsec:


Ceràmiques de la Cova Fosca
Estris de cuina
Pedres de raspar
Destrals de pedra
Eines de sílex
Pedres de fona

Desitgem que, tard o d'hora, aquest valuós material s'aplegui en algun lloc comú, s'estudiï degudament i es pugui mostrar al públic amb les degudes garanties. Algunes passes s'han donat ja en aquesta direcció per part de l'Administració Local, però sense reeixir fins al present.

Si algun estudiós, entès en la matèria, vulgues fer un seriós estudi paleontològic d'aquesta riquesa fossilera de la part Nord del Montsec, que molt parcialment us presentem en aquesta pàgina, trobaria en Llimiana i en nosaltres, un bon acolliment.

GLOSSARI

La paleontologia és la ciència que estudia els fòssils i amb aquests, s'obté informació de com eren els diferents hàbitats diferenciats per llargs períodes de temps anomenats eres.

La primera era geològica i més antiga és la Agnostozoica, que parteix de la formació de la terra (570 M.anys). Apareix la vida a la terra.

La segona és la Paleozoica, on la vida evoluciona de diverses formes. La tercera és la Mesozoica, on existeixen grans rèptils i gegants animals.

L'última és la Cenozoica, on es desenvolupen els mamífers. Cadascuna de les eres es divideixen en períodes més concrets.

Bivalves= Els 'berberechos', les veneres, els pectens, les ostres, els musclos y les 'almejas' són moluscs bivalves. S'assemblen als braquiòpodes. En la majoria dels moluscs bivalves cada valva és asimètrica, si són simètriques són equivalves. Les ostres són inequivalves.

Equinoideus= Són animals que existeixen en la actualitat, i és un dels tres grups principals de Equinodermos, i que són: crinoideos (lirios de mar), asteroideos (estrelles de mar) i equinoideos (eriçons de mar). Els Equinoideus es caracteritzen per estar coberts de pues.

Gasteròpodes o cargols= Els gasteròpodes constitueixen la classe més nombrosa dins dels moluscs, amb més de 35.000 espècies, al que s'ha d'afegir d'altres 15.000 registres fòssils. Entre els gasteròpodes s'observen diferents registres que mengen amb diferents dietes. Abans de tenir la closca calcària moltes espècies passen per extranyes formes larvàries, les quals reben diferents noms. Es poden confondre amb les ammonites o cefalòpodes amb closca.

Molusc= Nom comú dels animals de cos tou (del llatí mollus, 'tou') que tenen una envoltura externa dura de composició calcària. Entre els moluscs més coneguts es troben les 'almejas', les ostres, els cargols, les baboses, els polps i els calamars. Els Moluscs són el segon grup més gran del regne animal després dels Artròpodes. Els primers moluscs fòssils aparegueren en roques del període càmbric inferior fa uns 600 milions d'anys, al Paleozoic (600-300 Milions anys)

Nautiloideus= Els Nautiloideus són moluscos cefalòpodos, apareixen en el Ordovícic (500 Milions anys). S'assemblaven a calamars recoberts en una closca espiral o en forma de banya. Segueixen existint en la actualitat.
Numulític= De Nummulites. Gènere d'un tipus de protozoos fòssils de closca en forma lenticular. Vivien en aigües càlides i poc profundes. Les seves closques formen grans dipòsits de calcàries, molt abundants en la base del terciari, especialment en l'eocè (50 Milions anys) de la regió mediterrània i Amèrica Central. El Montsec és principalment d'origen eocè.