Escut de Llimiana

Cova dels Muricecs

Cova dels Muricecs
Situació: Congost de Terradets. Montsec de Rúbies.
Altitud: 395 m.
Interior: 390 m. Desnivell: -20 m.
Accés del camí: 5 min.

La cova dels Muricecs (o Muriacs) es troba situada al marge esquerra del riu Noguera Pallaresa, en el Congost de Terradets. El congost separa la serra del Montsec en el Montsec de Rúbies i el Montsec d’Ares. L’entrada es troba per sobre del nivell de la carretera vella amb túnels, per sobre del primer túnel venint de Llimiana. El seu nom ve donat pels habitants d'aquesta cova: els muricecs (rat-penats o ratapinyada).

Cova dels Muricecs

Té una boca d'entrada ovalada i estreta en roca calcària, en que cal passar ajupit arrossegant-se. Segueix una galeria d'uns 28 metres de longitud, que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres.

Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior a aquesta sala. El primer accés és una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; el segon és una altra rampa a l'extrem SO de la sala que comunica a les saletes concrecionades i així mateix comunicades amb la galeria abans esmentada; i un tercer és un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala.

La part final de la cavitat està constituïda per l'anomenat «Laberint» format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera ortogonal, aquí el sòl es troba ocupat per un estrat argilós. Aquesta part pot ser recorreguda per nens o persones primes ja que és prou estreta.

Hi trobem estalactites i estalagmites formades per la circulació de l’aigua. Es poden observar en el terra alguns bloc despresos del sostre. Les columnes i forats molt arrodonits indiquen que s’han format per gran circulació de l’aigua. Formaria part d’una surgència d’aigües en la cinglera de calcàries campanianes a uns 30 metres per sobre del riu.

Com arribar

La cova està tancada amb una reixa, només es pot entrar amb visita guiada o amb autorització corresponent a l’Ajuntament. A través d’aquesta reixa poden entrar i sortir els ratpenats sense problema. S’hi arriba amb un curt caminet que surt de la carretera vella C-13. A la mateixa carretera hi pugen unes escales adossades a la roca i una reixa separa l’accés al camí.

L’empresa d’esports Guaja Aventuras realitza una sortida per a grups de dues hores aproximadament en els períodes que no molestin als muricecs. Podeu contactar amb ells des de la seva web, estan ubicats en el poble de Cellers i organitzen moltes activitats.

Els muricecs

Durant el juny i juliol, el període més crític en el cicle reproductor dels muricecs, es restringeixen totalment les visites a la cova. Així ha ajudat a estabilitzar la població de les set espècies que crien a la cova, i que estaven en regressió abans de la regulació de les visites. Per tant, és important no molestar-los en les èpoques de reproducció i d'hibernació.

L'any 2010 l'Ajuntament de Llimiana i l'Estació Biològica del Pallars Jussà han signat un acord de custòdia del territori per a que aquesta entitat conservacionista gestioni la Cova dels Muricecs.

Actualment, compta con una colònia d'uns 700 rat-penats entre els que predominen las espècies del gènere Myotis. Entre les set espècies que conviuen en la cova dels Muricecs destaca la dels muricecs de peus grossos (Myotis capaccini), ja que és una de las més grans de les que es coneixen a Catalunya. Per a una altra espècie, la dels muricecs de cova (Miniopterus schreibersii), la cavitat de Llimiana es estratègica per a les seves migracions. La resta d'espècies de rat-penats que resideixen en la Cova dels Muricecs són els muricecs de musell agut (Myotis blythii), els de musell llarg (Myotis myotis), els de ferradura gran (Rhinolophus ferrumiquequinum), els de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), i els de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).

La població de ratpenats en aquesta cova, com en d'altres està greument amenaçada per l'activitat humana. En contrapartida, els muricecs són beneficiosos ja que mengen gran quantitat d’insectes durant la nit i protegeixen les vinyes del Pallars de les plagues.

També han sigut trobats muricecs en el Forat de l’Or, cova propera en el pas de Terradets, però ben segur aquesta cova a costat de la carretera ja no és un lloc tranquil, pel seu fàcil accés humà.

Arqueologia

En diversos estudis arqueològics s'han trobat restes d'humans de l'època prehistòrica, edat de bronze i edat de ferro. També ha sigut malmesa amb pintades més recents d'alguns desaprensius i també s'han denunciat robatoris dels fems dels muricecs. Per tant, a partir de 2006 l'Ajuntament de Llimiana va regular l'accés a la cova per garantir la conservació de la població reproductora de rat-penats, qualificada com la quarta més important de Catalunya. Ara està vigilada i s'accedeix només amb visita guiada.

La primera exploració correspon als pioners bioespeleòlegs «René Jeannel i Emil Racovitza» el 31 d'agost de 1910, ja que la cavitat era inèdita fins llavors. Sembla ser que les tasques de construcció de la central hidroelèctrica i els túnels de la carretera van realitzar la descoberta d’aquest forat. Aquesta parella científica és considerada la fundadora de la ciència de la bioespeleologia ja que van arribar a estudiar 1400 cavitats per Europa, en la cerca de la seva fauna subterrània.

Les diferents cites com les de la cova de les Gralles i cova de Montsech que apareixen en els diferents catàlegs espeleològics de Puig i Larraz, Font i Sagué, Faura i Sans, s'han interpretat erròniament ja que aquestes feien referencia al Forat de l'Or. També apareixen citades en alguns articles de principis del segle XX com a cova dels Municets i cova del Rat Penat. El primer explorador ja va batejar aquesta cova en trobar-se els ratpenats en gran quantitat penjats cap per avall en el sostre.

En fer-se coneguda, diferents investigadors, aficionats i espolis van extreure restes arqueològics i han quedat fragmentats. Les primeres extraccions es van fer sense el rigor científic que actualment es tracten aquests materials prehistòrics.

En un mena d'amagatall es va trobar en els anys 1950, a càrrec de Eudald Ripoll (Museu Arqueològic de Barcelona) un conjunt de bronzes, en una recerca de pintures rupestres. Onze braçalets i una destral plana. (Gallart, 1991).

L’estiu del 1962, el grup GES de la «Sociedad de Ciencias Naturales C. M. Barcelona» va fer una incursió preliminar fent topografia i prospeccions (Andrés i Montoriol 1962). Es va dividir en sectors pel seu estudi: galeria d’entrada, sala dels Muricecs, pis superior, i laberint.

L'any 1969, va ser excavada per Joan Maluquer de Motes (Universitat de Barcelona) i els seus estudiants, en la part de la boca d'entrada, en la que va ser la primera excavació planificada com a estudi de recerca palenteològica. En aquesta excavació es van trobar estrats amb restes ceràmics dels nivells superiors de l'edat de bronze (De la Vega 1981), cal destacar el vas polípode, una destral polimentada, part basal d'un molí, ceràmiques decorades i un lot de bronzes (Gallart 1990). En diferents parts dels estrats es van trobar materials de quarsita, cendres i una llar. En un altre estrat restes de fauna: cèrvol, cabirol, isard, cabra pirenaica, os, linx, castor, pantera i cavall. Els restes lítics estudiats els situen en el Paleolític Mig Mosterià.

Els anys 1996-97 es torna a estudiar la zona a càrrec del SERP (UB) per confirmar o no els estudis fets els anys anteriors, que no s'havien fet amb el rigor ni els sistemes moderns d'arqueologia. Amb els dubtes que comporta restes descontextualitzades, es determina que les restes més antigues del Montsec s'han trobat a la cova dels Muricecs (Paleolític Mitjà). Es tracta d’un estrat amb elements lítics de talla, el fogà i fauna. En un altre estrat que correspon al bronze mitjà, ceràmiques amb diferents decoracions, una sitja i els elements barrejats ja esmentats.

L'any 2003 es va trobar en els fons del Museu de Valls, un dipòsit inèdit de bronzes recollits els anys seixanta a la zona del Laberint per la secció d’espeleologia de l’AAEET. Aquests restes estaven en una esquerda en el que semblava una mena d'amagatall. Seria molt proper a un altre amagatall trobat en els anys 1950 per Eudald Ripoll. Consta de 41 elements: una destral plana, 29 braçalets, un torques, una fulla d'afaitar i nou anelles entrellaçades.

Alguns dels materials que estan dipositats en un centre, trobem el vas polípode en el Museu del Montsec (Artesa de Segre) i els bronzes en el Museu de Valls.