Cova dels Muricecs

Situació: Congost de Terradets. Montsec de Rúbies.
Recorregut: 390 m. Desnivell: 20 m. Altitud: 395 m.
Accés des del camí: 5 min.

La cova dels Muricecs (o Muriacs) es troba situada en el terme de Llimiana, en la serra del Montsec. El forat s'escola en una paret del Congost de Terradets, a poca alçada del riu Noguera Pallaresa i a prop de les comportes de la central hidroeléctrica. El seu nom ve donat pels habitants d'aquesta cova: els muricecs (rat-penats o ratapinyada).

En diversos estudis arqueològics s'han trobat restes d'humans de l'època prehistòrica, edat de bronze i edat de ferro. També ha sigut malmesa amb pintades més recents d'alguns desaprensius i també s'han denunciat robatoris dels fems dels muricecs. Per tant, a partir de 2006 l'Ajuntament de Llimiana va regular l'accés a la cova per garantir la conservació de la població reproductora de rat-penats, qualificada com la quarta més important de Catalunya. Ara està vigilada i s'accedeix només amb visita guiada.

Durant el juny i juliol, el període més crític en el cicle reproductor dels muricecs, es restringeixen totalment les visites a la cova. Això ha ajudat a estabilitzar la població de les set espècies que crien a la cova, i que estaven en regressió abans de la regulació de les visites. L'any 2010 l'Ajuntament de Llimiana i l'Estació biològica del Pallars Jussà han signat un acord de custòdia del territori per a que aquesta entitat conservacionista gestioni la Cova dels Muricecs. En la gestió de la cova hi participa Grimpada, qui fa el manteniment de l'espai, coordina i organitza les visites guiades a la cova.

Google Maps

Té una boca d'entrada estreta, arrodonida per travessar les aigües en roca calcària, en que cal passar arrossegant-se. Després apareix una galeria d'uns 28 metres de longitud, que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat, amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres. Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior a aquesta sala. La primera és una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; la segona és una altra rampa a l'extrem SO de la sala que dóna a les saletes concrecionades i així mateix comunicades amb la galeria abans esmentada; i una tercera és un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala. La part final de la cavitat és constituïda per l'anomenat Laberint format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera ortogonal, aquí el sòl es troba ocupat per un estrat argilós.

La primera exploració correspon a Jeannel i Racovitza el 31 d'agost de 1910, ja que la cavitat era inèdita fins llavors. Les diferents cites com les de la cova de les Gralles i cova de Montsech que apareixen en els diferents catàlegs de Puig y Larraz, Font i Sagué, i Faura i Sans, s'han interpretat erròniament ja que aquestes feien referencia al Forat de l'Or. També apareixen citades en alguns articles de principis del segle XX com a cova dels Municets i cova del Rat Penat.

Diferents investigadors i aficionats van extreure restes arqueològics a partir del seu descobriment i han quedat fragmentats. Trobem un vas polípode en el Museu del Montsec (Artesa de Segre). L'any 2003 es va trobar en el Museu de Valls un dipòsit de bronzes recollits els anys seixanta a la zona del Laberint, en una esquerda en el que semblava una mena d'amagatall. Consta de 41 elements: una destral plana, 29 braçalets, un torques, una fulla d'afaitar i nou anelles (per Josep Gallart. DGPC Gencat). De la mateixa mena d'amagatall es va trobar en els anys 50, a càrrec de Eudald Ripoll (Museu Arqueològic de Barcelona) els següents bronzes: 11 braçalets i una destral plana. L'any 1969, va ser excavada per Joan Maluquer de Motes (UB) en la part de la boca d'entrada, en la que va ser la primera excavació organitzada

En aquesta excavació oficial és van trobar restes ceràmics dels nivells superiors de l'edat de bronze (De la Vega 1981), cal destacar un vas polípode, una destral polimentada, part basal d'un molí, ceràmiques decorades i un lot de bronzes (Gallart 1990). En diferents parts dels estrats es van trobar materials de quarsita, cendres i una llar. En un altre estrat restes animals: cèrvol, cabirol, isard, cabra pirenaica, os, linx, castor, pantera i cavall. Els restes lítics estudiats els situen en el Paleolític Mig Mosterià.

Els anys 1996-97 es torna a estudiar la zona a càrrec del SERP (UB) per confirmar o no els estudis fets els anys anteriors, que no s'havien fet amb el rigor ni els sistemes moderns d'arqueològia. Amb els dubtes que comporta restes decontextualitzades, de moment es determina que les restes més antigues del Montsec s'han trobat a la cova dels Muricecs (Paleolític Mitjà). Els vestigis de Neolític antic s'han pogut trobar en d'altres coves del Montsec: cova Colomera, cova Pas de la Lloba, cova del Coscoll, cova Negra o cova del Gel.

Actualment, compta con una colònia d'uns 700 rat-penats entre els que predominen las espècies del gènere Myotis. Entre les set espècies que conviuen en la cova dels Muricecs destaca la dels muricecs de peus grossos (Myotis capaccini), ja que és una de las més grans de les que es coneixen a Catalunya. Per a una altra espècie, la dels muricecs de cova (Miniopterus schreibersii), la cavitat de Llimiana es estratègica per a les seves migracions. La resta d'espècies de rat-penats que resideixen en la Cova dels Muricecs són els muricecs de musell agut (Myotis blythii), els de musell llarg (Myotis myotis), els de ferradura gran (Rhinolophus ferrumiquequinum), els de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), i els de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).

La població de ratpenats en aquesta cova, com en d'altres està greument amenaçada per l'activitat humana.

	Cova dels Muricecs Situació: Congost de Terradets. Montsec de Rúbies. Recorregut: 390 m. Desnivell: 20 m. Altitud: 395 m. Accés des del camí: 5 min. La cova dels Muricecs (o Muriacs) es troba situada en el terme de Llimiana, en la serra del Montsec. El forat s'escola en una paret del Congost de Terradets, a poca alçada del riu Noguera Pallaresa i a prop de les comportes de la central hidroeléctrica. El seu nom ve donat pels habitants d'aquesta cova: els muricecs (rat-penats o ratapinyada). En diversos estudis arqueològics s'han trobat restes d'humans de l'època prehistòrica, edat de bronze i edat de ferro. També ha sigut malmesa amb pintades més recents d'alguns desaprensius i també s'han denunciat robatoris dels fems dels muricecs. Per tant, a partir de 2006 l'Ajuntament de Llimiana va regular l'accés a la cova per garantir la conservació de la població reproductora de rat-penats, qualificada com la quarta més important de Catalunya. Ara està vigilada i s'accedeix només amb visita guiada. Durant el juny i juliol, el període més crític en el cicle reproductor dels muricecs, es restringeixen totalment les visites a la cova. Això ha ajudat a estabilitzar la població de les set espècies que crien a la cova, i que estaven en regressió abans de la regulació de les visites. L'any 2010 l'Ajuntament de Llimiana i l'Estació biològica del Pallars Jussà han signat un acord de custòdia del territori per a que aquesta entitat conservacionista gestioni la Cova dels Muricecs. En la gestió de la cova hi participa Grimpada, qui fa el manteniment de l'espai, coordina i organitza les visites guiades a la cova. Google Maps Té una boca d'entrada estreta, arrodonida per travessar les aigües en roca calcària, en que cal passar arrossegant-se. Després apareix una galeria d'uns 28 metres de longitud, que desemboca a l'anomenada sala dels Muricecs, que és la cambra de major volum de la cavitat, amb 25 metres de longitud per 18 d'ample i una alçada màxima de 9 metres. Aquesta sala s'uneix per tres punts a un pis superior a aquesta sala. La primera és una rampa que comunica amb una galeria superposada a la d'entrada; la segona és una altra rampa a l'extrem SO de la sala que dóna a les saletes concrecionades i així mateix comunicades amb la galeria abans esmentada; i una tercera és un forat que desemboca més o menys vertical sobre la sala. La part final de la cavitat és constituïda per l'anomenat Laberint format per gran quantitat de galeries que es tallen d'una manera ortogonal, aquí el sòl es troba ocupat per un estrat argilós. La primera exploració correspon a Jeannel i Racovitza el 31 d'agost de 1910, ja que la cavitat era inèdita fins llavors. Les diferents cites com les de la cova de les Gralles i cova de Montsech que apareixen en els diferents catàlegs de Puig y Larraz, Font i Sagué, i Faura i Sans, s'han interpretat erròniament ja que aquestes feien referencia al Forat de l'Or. També apareixen citades en alguns articles de principis del segle XX com a cova dels Municets i cova del Rat Penat. Diferents investigadors i aficionats van extreure restes arqueològics a partir del seu descobriment i han quedat fragmentats. Trobem un vas polípode en el Museu del Montsec (Artesa de Segre). L'any 2003 es va trobar en el Museu de Valls un dipòsit de bronzes recollits els anys seixanta a la zona del Laberint, en una esquerda en el que semblava una mena d'amagatall. Consta de 41 elements: una destral plana, 29 braçalets, un torques, una fulla d'afaitar i nou anelles (per Josep Gallart. DGPC Gencat). De la mateixa mena d'amagatall es va trobar en els anys 50, a càrrec de Eudald Ripoll (Museu Arqueològic de Barcelona) els següents bronzes: 11 braçalets i una destral plana. L'any 1969, va ser excavada per Joan Maluquer de Motes (UB) en la part de la boca d'entrada, en la que va ser la primera excavació organitzada En aquesta excavació oficial és van trobar restes ceràmics dels nivells superiors de l'edat de bronze (De la Vega 1981), cal destacar un vas polípode, una destral polimentada, part basal d'un molí, ceràmiques decorades i un lot de bronzes (Gallart 1990). En diferents parts dels estrats es van trobar materials de quarsita, cendres i una llar. En un altre estrat restes animals: cèrvol, cabirol, isard, cabra pirenaica, os, linx, castor, pantera i cavall. Els restes lítics estudiats els situen en el Paleolític Mig Mosterià. Els anys 1996-97 es torna a estudiar la zona a càrrec del SERP (UB) per confirmar o no els estudis fets els anys anteriors, que no s'havien fet amb el rigor ni els sistemes moderns d'arqueològia. Amb els dubtes que comporta restes decontextualitzades, de moment es determina que les restes més antigues del Montsec s'han trobat a la cova dels Muricecs (Paleolític Mitjà). Els vestigis de Neolític antic s'han pogut trobar en d'altres coves del Montsec: cova Colomera, cova Pas de la Lloba, cova del Coscoll, cova Negra o cova del Gel. Actualment, compta con una colònia d'uns 700 rat-penats entre els que predominen las espècies del gènere Myotis. Entre les set espècies que conviuen en la cova dels Muricecs destaca la dels muricecs de peus grossos (Myotis capaccini), ja que és una de las més grans de les que es coneixen a Catalunya. Per a una altra espècie, la dels muricecs de cova (Miniopterus schreibersii), la cavitat de Llimiana es estratègica per a les seves migracions. La resta d'espècies de rat-penats que resideixen en la Cova dels Muricecs són els muricecs de musell agut (Myotis blythii), els de musell llarg (Myotis myotis), els de ferradura gran (Rhinolophus ferrumiquequinum), els de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), i els de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros). La població de ratpenats en aquesta cova, com en d'altres està greument amenaçada per l'activitat humana.