Casa Bonifaci. Museu de Llimiana

Josep Bonifaci Mora (Llimiana, 1895 - Barcelona, 1989)

Quarta generació d’una família de metges. Llicenciat (1916) en medicina a la Universitat de Barcelona, en el transcurs de la guerra civil va exercir diferents càrrecs al si del PSUC i de la UGT i va ser Director General de Asistencia Social del govern de la república. Metge personal de José Díaz (secretari general del PCE) el va acompanyar a París i a Moscou per tractar-se d’una greu dolència poc abans del final de la guerra civil. A l’exili va exercir de metge a Moscou (a l’Hospital Central del Kremlin), a Tolosa, a Praga, a Bucarest i a Paris. Va ser membre del Comitè Central del PSUC. L’estiu de 1970 va retornar a Barcelona i va passar els darrers anys de la seva vida entre Barcelona i Llimiana, on descansen les seves restes.

L’edifici de Casa Bonifaci és un edifici de tres plantes que va ser ocupat per la família Bonifaci a mitjans de segle XIX i que al llarg del temps ha sofert diferents transformacions. La primera planta, l’espai residencial de la casa, s’ha mantingut i museabilitzat amb tots els elements que s’han conservat dels seus antics propietaris. Hom pretén que des de l’espai Casa Bonifaci-Museu de Llimiana es pugui, d’una banda, donar una visió de la història de Llimiana i de la nissaga dels Bonifaci —una família originàriament pagesa, amb cinc membres dedicats a l’exercici de la medicina des d’inicis de segle XIX—, i d’una altra, explicar la biografia de Josep Bonifaci Mora un fill de Llimiana amb una trajectòria mèdica i política important durant la guerra civil espanyola i la major part dels anys del franquisme en un llarg exili per diferents països europeus.

Més informació a l'apartat Persones