Escut de Llimiana

Les Amèriques

Quan en aquesta pàgina diem fer les Amèriques, ens referim a aquella població que va haver de marxar de casa per anar a algun país del continent americà a fer fortuna o bé, la majoria per necessitat de prosperar. A finals del segle XIX, el Pallars era una comarca en decadència i crisis. Molta població de Llimiana va haver de marxar per diferents motius. Les noves tecnologies en la comunicació global que ens ha donat Internet, ha permès als descendents americans d'aquells padrins que van marxar del poble, consultar el poble on havien nascut.

Us presentem la següent iniciativa:

Un grup de gent va tenir la pensada d'organitzar una petita exposició a Llimiana dedicada a l'emigració del nostre poble cap al continent americà. Hem recollit la vostra col·laboració per tirar endavant aquest projecte.
Vam crear una direcció de correu cipellesos@gmail.com com a punt de contacte de tots els interessats en participar.
Pràcticament totes les cases del poble van tenir familiars que varen anar cap a les Amèriques. La primera gran tongada va tenir lloc a finals del s. XIX coincidint amb la plaga ocasionada per la fil·loxera però van existir també altres onades migratòries. De totes alguna cosa voldríem dir.

La idea va sorgir arrel de l'exposició que es va fer a Salàs del Pallars titulada "Del Pirineu a la Pampa (Salàs Transatlàntic)" organitzada per Francesc Farràs Grau i que va originar també un llibre del mateix nom publicat per l'editorial trempolina Garsineu edicions.

L'exposició es troba ubicada a Llimiana a l'àtic de la Casa-Museu del Dr. Bonifaci.

CIPELLESOS A ULTRAMAR

Brodat

Llimiana a meitat del segle XIX

El text de Pascual Madoz, escrit per un dels seus col·laboradors, dona una visió realista, parla d'un clima més aviat fred, amb unes cases d'un sol pis i més aviat precàries, cita la Plaça Major i detalla les activitats econòmiques de la població, a destacar l'agricultura, principalment cereals i vi. El text adverteix el problema que representa les crescudes del Noguera Pallaresa i l'escassetat d'aigua a la vila:

LLIMIANA: v. con ayunt. en la prov. de Lerida (20 horas), part. jud. de Tremp (3), aud. terr. y c. g. de Cataluña (Barcelona 40), dióc. de Seo de Urgell (18): está sit. sobre una peña que se eleva á ½ hora de la márg. izq del r. Noguera-Pallaresa, en posición bien ventilada de todos los vientos, con clima frio y propense a las afecciones de pecho, producidas principalmente por las escesivas fatigas de los hab. en las faenas del campo. Se compone de 424 casas de un solo piso, casi todas de mala construcción, casa de ayunt., cárcel, distribuidas aquellas en varias calles y una plaza empedradas, angostas y de figura irregular; escuela de primeras letras concurrida por unos 50 á 60 niños, cuyo maestro está dotado con 2,666 rs. y 43 mrs.anuales: igl. parr. (laAsuncion de Ntra. Sra.), cuyo curato de térm. se halla servido por un curra párroco, que comprende los anejos de San Cerní y San Cristóbal de la Vall, existiendo además dentro de la pobl. una capilla particular dedicada á San Antonio de Padua; un poco separado de las casas, en un ángulo de la v. hacia la parte O. se encuentra un pedazo de muralla antiquísima que se cree ser restos de la fortificación que, según la tradición, tuvo esta v. en tiempos muy remotos, y algo mas separado está el cementerio en parage poco saludable, los vec. se sirven para beber y demás usos, de dos fuentes que se hallan á muy corta dist, y si bien poco abundantes sus aguas son de la mejor calidad. Confina el térm. por N. con los de Gabet y Aransis; E otra vez con el de Aransis, Conques y San Salvador de Toló; S. el de Sta. Maria de Meyá, y O. el de Guardia, mediando el r. Noguera-Pallaresa: este se estiende 3 horas y 1, 2 de N. á S., y 2 ½ de E. á O.; dentro de sus límites están comprendidos los pueblos de San Miguel, San Cristóbal de la Vall, San Martin de Barcedana y San Cerni, los cuales tienen su jurisd. Separada cada uno, excepto el último que esta comprendida en la de la v. que describimos en el archivo, de la cual se conservan los libros de apeo y valoraciones de las tierras, decidiendo además el ayunt. de la misma por medio de visorios extrajudicialmente, todas las disputas que se ofrecen sobre los lim. de las tierras; también existen dentro del térm. jurisd. de esta v. las casas de campo denominadas dels Obachs, que son 10 casas aisladas y algo apartadas entre sí, sit. detrás del peñasco en que se encuentra aquella, y otras 10 al SO. del mismo entre este y el r., llamadas el Manso de Bors, de Artus, de Saldugas, de Pedro, dens Rins, de Pere-jaya, de Portel, de Prunas, de Saran y de Serra; hay dos ermitas, dedicada la una á los Stos. Gervasio y Protasio, y la otra al Salvador del Mundo, sit. en el Monsech, en cada uno de los cuales se celebra una fiesta anual, el 25 de abril esta última, y el 1º de mayo la anterior, á donde acuden en romería los vec. de todos los pueblos inmediatos: al O. de la pobl. pasa el Noguera-Pallaresa, que antes proporcionaba riego á una hermosa huerta, pero que en una de sus avenidas fue inundada con gran pernicio delos vec. Muy útil, de bastante interés consideramos la necesidad de que uniéndose los vec. de esta pobl. con los de Guardia que se halla á la parte opuesta del r., tratasen por medio de un plan combinado de diques y plantación de árboles en ambas orillas, canalizar este r., con lo cual se recobraría la huerta perdida, asegurándola de las avenidas en lo sucesivo, y evitando los vec. de Guardia que acaso suceda con las suyas una desgracia que es fácil preveer. Al S., y una hora dist. De la pobl., corre un arroyo ó torrente denominado Barcedana, y a ½ hora al N. otro llamado Gercules, que después de haber proporcionado riego á algunos huertecillos, van ambos á desaguar al espresado Noguera. El terreno es áspero, quebrado y pedregoso; en sus dos terceras partes son peñascos y tierra pedregosa y árida, por cuya razón es poco productivo; la parte que ocupa entre la v. y el r. es lo único que existe de mediana calidad, y su arbolado bastante regular, aunque solo para leña, consiste en encinas, robles, hayas, fresnos y toda clase de árboles frutales: los caminos son locales, de herradura y en mal estado. Prod.: en un año común 1,200 cuarteras de trigo, 400 de centeno, 45,000 cántaras de vino, 30 C a. de aceite, frutas y patatas: cria ganado cabrío, y el indispensable mayor para la labranza; hay caza de conejos, liebres y perdices, y pesca de truchas, barbos y anguilas; también se encuentran en el bosque lobos y cabras monteses. Ind.: la principal es la agricultura, 6 tejedores de lienzos comunes, un molino harinero en la orilla del Noguera, y otro aceitero al E. de la pobl. Pobl.: con San Cerni, 93 vec., 556 almas. Cap. Imp.: 127,667 rs. Vn. Contr.: el 14,48 por 100 de esta riqueza.

Pascual Madoz: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, tomo X (La Alcoba – Madrid), 1847,pàgs. 499-500.

a: Arrova, pes equivalent a uns 11,502 Kg. o 12,5, segons les poblacions.
cántaras: Mesura de líquids, equivalent a uns 16,13 litres.
Cap. Imp: Capital imponible.
cuartera: Mesura de gra equivalent a uns 70 litres (també pot variar en funció de les localitats).
c.g.: Capitania general.
dioc.: Diòcesis.
v.: Vila

Mapa

Cipellés/Cipellesos: sobrenom dels habitants de Llimiana (Pallars Jussà). Com a gentilici te un origen despectiu, feia referència al calçat habitual de la població, consistent en una sola de fusta o de cuir lligada a la cama amb vetes. Recorda molt la sandàlia d'època romana i podria ser que existís a la vila una certa indústria artesanal dedicada a la seva elaboració. A la Conca també s'utilitzava l'accepció cipellaire.

Demografia de Llimiana segles XIX-XX

Any 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930
Població de dret 855 817 658 556 483 497 476 624 526

Els censos del 1857 i 1860 representen el sostre demogràfic de Llimiana. A partir de la dècada del 1870 la població disminueix de forma molt significativa i no torna a remuntar, puntualment, fins l'any 1920.

Font

Causes de l'emigració

Onades migratòries a Llimiana

Emigrants

Les migracions van afectar principalment homes joves, solters, si estaven casats i amb fills era freqüent que aquests marxessin un cop el cap de família ja estava establert en el nou continent, tenia feina i un lloc per viure.

La crisi de la fil·loxera a Llimiana

Premsa01 Premsa02

La fil·loxera és un petit insecte d’origen americà que s’alimenta de la saba dels ceps fins a matar-los. Aquesta plaga arriba a Europa l’any 1860 i es va estendre amb molta rapidesa per tot Europa. L’any 1879 la plaga apareix a les comarques gironines, malgrat les veus que asseguraven que no creuaria els Pirineus, i l’any 1900 va entrar a la Conca de Tremp.

La plaga va arrasar les vinyes, va arruïnar la indústria vinícola i als pagesos que vivien d’aquest conreu. Es calcula que l’any 1909, 394.228 ha. de conreu havien quedat destruïdes. La solució fou empeltar el cep americà als ceps europeus que tenia les arrels adoptades als efectes de la plaga. Llimiana tenia molta fama per tota la comarca per la qualitat del seu moscatell com ho demostren els textos següents extrets de la premsa comarcal:

El diari "La Veu de Catalunya" dóna notícia de l’entrada de la fil·loxera a la Conca de Tremp "El mes d’agost de 1900 la fil·loxera entrava a la Conca de Tremp. En poc temps la plaga va començar a fer estralls". A l’octubre de 1901, el corresponsal a Tremp de "La Veu de Catalunya" comentava com "la fil·loxera fa molt de mal a la nostra vinya. Si pren, el país quedarà completament arruïnat." Dos anys després, el juliol de 1903, el mateix corresponsal explicava com la plaga havia envaït els municipis de Salàs, Figuerola, Conques i Isona, "poblacions d’on sortia un riu de vi i ara gairebé no en cullen per a llur despesa."

[Referència: Francesc Farràs Grau "Del Pirineu a la Pampa (Salàs transatlàntic)", Garsineu Edicions, 2011, pàg. 13]

El viatge

La durada del viatge oscil·lava entre uns 16 dies fins als 22. Els vaixells sortien de Barcelona, a vegades feien una breu escala a Cadis (la primera seu central de la Companyia) però el més freqüent era fer-la a les Illes Canàries, una aturada de dos o tres dies per enllestir el proveïment, carregar aigua potable i revisar el vaixell per poder fer la travessa de l’Atlàntic.

Els preus del viatge depenien de l’any, amb una tendència a anar en augment, i també del tipus de passatge ja que existien, en funció de les comoditats de la cabina, del menjar i d’altres serveis, tres classes (la primera era la més luxosa i per contra la tercera era la més econòmica). Alguns preus del viatge per passatger que coneixem, sempre de tercera classe, oscil·len entre les 205 ptes amb 10 cts (1907) a les 390 ptes amb 20 cts (1916).

Hi havia diverses ofertes per estimular el passatge, cada família tenia un bitllet gratis per un fill menor de dos o tres anys, descomptes als infants menors d’onze anys i, a vegades, facilitats de pagament als emigrants en funció dels anys d’estada Amèrica.

Els principals llocs de destí foren Argentina, Uruguai, Cuba i, en el cas de Llimiana, també Panamà.

El viatge oferia poques distraccions a la gent sense gaire recursos més enllà de la contemplació de l’Oceà i les xerrades amb la gent que estava en les mateixes circumstàncies.

La principal companyia espanyola de transport de viatgers va ser la “Compañia Trasatlántica” fundada a Cuba amb el nom de “Compañia de Vapores Correos Antonio López” per Antonio López, futur Marquès de Comillas. L’any 1881, l’1 de juny, la Companyia es va establir a Barcelona amb el nom de Compañia Trasatlántica, i amb un servei de dos vaixells mensuals cap Llatinoamèrica.

A tall d’exemple el vapor “Principe Alfonso,” també conegut com a “Buenos Aires” pel seu lloc de destí, l’any 1887 tenia una capacitat de transport de viatgers de 83 en primera classe, 30 de segona i de 130 de tercera. Algunes fonts consultades expliquen que l’any 1893 va ser remodelat en profunditat i va arribar a tenir una gran capacitat de transport (160 de primera, 40 de segona i 1000 de tercera).

Una altra empresa dedicada al transport de viatgers va ser Ybarra y Compañia (1927 – 1977) d’origen basc. Fins l’any 1926 no va fer un servei regular de passatgers, primerament amb destinació a Nova York i posteriorment a l’Amèrica del Sud. Una particularitat de l’empresa és el nom dels vaixells ja que tots porten noms de caps geogràfics.

El vaixell “Cabo Tortosa” va inaugurar, el 25 de gener de 1927, el trajecte Gènova – Barcelona – escala a Cadis – Montevideo i Buenos Aires. El van seguir el “Cabo de Palos” (28 de febrer del 1927) i el “Cabo Quilates” (26 de març del 1927). Aquest últim, segons consta en els arxius de la companyia, tenia una disponibilitat per a 76 viatgers de tercera classe, però segurament el nombre d’embarcats era sempre molt superior. Posteriorment es van ampliar les rutes d’amèrica llatina vers el Brasil.

Treballs i oficis

Les principals ocupacions econòmiques dels cipellesos foren de caràcter agrícola i/o ramader, treballant com a jornalers a les grans “haciendas” o bé establint-se en les terres verges de la Pampa argentina; vivint a les "chacras". A les grans ciutats les dones treballaven fent de “mucames”, mainaderes o cuineres. També era freqüent la creació de botigues de queviures i d’aiguardent que normalment regentaven les dones de la família. Altres oficis coneguts exercits pels pallaresos a les amèriques foren el de forners, fariners, farmacèutics, comerciants o torradors de cafè...

Treballs

Hacienda: Finca agrícola i ramadera de gran extensió. Té el seu origen en els latifundis peninsulars i va ser exportat pels primers colonitzadors espanyols al continent americà. Podien arribar a tenir més de 30.000 ha amb un nombre important de pobladors.
Chacra: Casa de camp adossada a una petita propietat d’extensió reduïda. Les formes de propietat eren variables des de la propietat privada a l’arrendament o el treball a jornal. Donades les dimensions d’Amèrica Llatina una petita propietat podria representar més de 100 ha de terra agrícola i/o ramadera. Per bastir-la, (…) Primerament marcaven amb pals i filferros els límits físics del futur edifici. Als filferros s’hi penjaven, com si fos un estenedor de roba, feixos de palla de lli pastada amb fang (“chorizos”) que s’anaven travant els uns amb els altres fent pujar la paret. La coberta era de xapa de zenc i com a aïllant s’utilitzava novament la palla de lli trenada. [Referència: Francesc Farràs Grau “Del Pirineu a la Pampa (Salàs Transatlàntic), Garsineu edicions, pàg. 25]
Actualment moltes han estat restaurades com a segones residències o petits establiments de turisme rural.
Mucama: Criada, treballadora domèstica.

Treballs

Les distraccions

Les activitats d’oci eren força escasses i bàsicament consistien en alguns balls ocasionals fets els diumenges que congregaven als pobladors de la zona. L’arribada a la “chacra” d’algun veí que, perquè havia rebut carta, portava novetats del poble, de la família, d’amics i coneguts.

L’anada a una ciutat relativament gran era també motiu d’esbarjo per a les botigues i les possibilitats de distracció.

També, com ja es feia al Pallars, abans de l’arribada de la ràdio, el relat de contes, anècdotes divertides o fets d’actualitat bastien les nits.

Pollera

L’Enyorament i el contacte amb les famílies

El record dels familiars, amics i del país va ser una constant per a la majoria de la gent que va marxar i també per als qui es varen quedar.

Casimir Bonet, amic d’en A. Joan Vilar, escriu un poema dedicat a tots els catalans que van partir cap a les amèriques, en la transcripció d’un fragment extens d’aquesta carta s’ha respectat l’ortografia original del text. La carta està datada al 15 de juliol de 1911.

... als companys d’ultramar.
Catalans de heroica assanyas
quins lluiten per un demà
vos saluda un català
des de un raconet d’Espanya.
vos saluda un company vostre
qui admira’l geni peclar
que l’altre banda del mar
va extenent la rassa nostre.
Sols pensant ab Catalunya
dolç amor qui al camí nos guia
conquistem de dia en dia
l’ideal que vos allunya
amunt doncs cors de titans.
Desplegueu las cuatre barras,
ja may ha tingut amarres
l’ample esperit dels catalans
puig la sanch de nostre terra
y el dalit de nostre gent
no pot blincarlo cap vent
ni destruirla cap guerra.
Altiva nostre bandera
Boleja sobre´l progres.
Treball y amor. Aixo es
Y sols portem per senyeres.
Oh catalans d’Ultramar
quins lluiten per un demà
reven d’aquest català
la mes grant salutació
que el cor de Catalunya
tot amor, tot alegries
Fervorosament envia
Amb entusiasta emoció.

Les notícies urgents arribaven amb tota la celeritat que era possible amb les possibilitats comunicatives del moment, com exemple aquest telegrama notificant la mort del pare amb l’encàrrec de notificar-ho amb la màxima urgència a Llimiana. Posteriorment per carta es poden ampliar detalls i sentiments:

Telegrama

Les relacions epistolars continuen amb el temps encara que faci anys de la partida. L’emigració seguia els esdeveniments polítics a Catalunya i Espanya i malgrat el risc d’una censura postal s’expressaven amb contundència opinions contràries al règim franquista.

Panamá
Carta Postal

Al mateix temps que es mantenen vives les tradicions catalanes, com l'aplec del Sant del Bosc en aquesta carta:

Carta del 1918 on també es fa ressò de la Mancomunitat de Catalunya, primera experiència d’autogovern de Catalunya en el s. XX i que va quedar truncada com a conseqüència del cop militar de Primo de Rivera (1923).

Però s’incorporen les tradicions dels nous territoris: “...pero lo que me á echo sofrir que Teresa se quemo con una taza de agua que tomaba mate y no leizo caso y se le infecto y tubo que estar cinco meses en cama però aoraya esta bien...” (Fragment d’una carta d’Antonio Codó adreçada a A. Juan Vilar, 14 de gener del 1943)

Les Llimiana d'Amèrica

Aquí presentem un llistat de les persones que nascudes a Llimiana que van fer el viatge i que establiren les seves famílies. En molts casos, vàries cases de Llimiana es veuen afectades ja que eren familiars. L'ús del nom de la casa és una tradició catalana, semblant al concepte de família (cognoms), en què és refereix més al pas de la propietat de pares a fills. La família de l'hereu és el propietari de la casa, generalment el fill més gran, on els germans poden anar a esposar-se amb altres cases on formarien noves famílies que potser passarien a formar una altra casa.

figuraAntònia Dolores ESCOLÀ MALET (Casa Agna, nat 1890).
Marxà l'any 1908 amb el seu germà Joan, amb 18 anys. Es va establir a San Genaro Norte (Santa Fe, Argentina). Es va casar amb FISAT, nascut a Rúbies. Van ser pares de nou fills.

figuraJoan ESCOLÀ MALET (Casa Agna, nat 1887).
Marxà l'any 1908 amb la seva gemana Dolores, amb 21 anys, a San Genaro Norte (Santa Fe, Argentina). Va tornar a Llimiana l'any 1915 i es va casar amb Pilar Aymà (casa Piteu). Els descendents els trobem repartits per Llimiana (casa L'Agna i casa Sico), Barcelona, Bilbao, Terrassa i Pineda.

figuraDolores MULLOL SALUD (Casa Pere del Fuster, nat 1889).
Marxà l'any 1927, amb 38 anys. A Rosario (Argentina).

figuraFrancisco VILA CLAVEROL (Casa Sorri, nat 1884).
Marxà l'any 1908 amb la seva ja dona Rosa TERRÉ CLAVEROL de Prasquiró, amb 24 anys. Establerts a Chabás (Santa Fe, Argentina). Van tenir dos fills. S'ha establert contacte amb les famílies dels néts que es troben entre Rosario i Santa Fe.

figuraSerafí VILA CLAVEROL (Casa Sorri, nat 1887).
Marxà l'any 1913 amb la seva dona Josefa TERRÉ (de Prasquiró), amb 26 anys. Van tornar a Barcelona l'any 1922 on van obrir una botiga de queviures de gran renom al barri. Van tenir quatre fills, i d'aquests trobem set néts.

figuraJosé TERRÉ VILA (Casa Sico, nat 1905).
Marxà l'any 1922 amb 17 anys. Nebot de Francisco VILA (casa Sorri). Al cap d'uns anys es va establir a Alejo Ledesma (Córdoba, Argentina). Es va casar amb Victorina BOIXADÓS, filla d'una família originària de Gavet de la Conca. Néts i besnéts continuen en contacte amb casa Sico.

figuraBonaventura MALET MARTÍ (Casa Toné, nat 1886).
Fill de Maria MARTI BONS i Josep MALET ALÉS. Marxà l'any 1906 amb 20 anys a L'Havana (Cuba). Es va casar i va tenir un fill Diego MALET FARGELL. Va tenir una néta l'any 1947, que ha estat amb contacte amb la família de Llimiana entre casa Toné i casa Pedro.

figuraFrancisco MALET MARTÍ (Casa Toné, nat 1889).
Germà de Bonaventura. Marxà l'any 1908 amb 19 anys a El Quemado (Argentina). Es va casar amb Rosa QUERALT de Camarasa. Van tenir tres fills. Respectivament van tenir els seus néts entre Perez Millán, Chacabuco, Arrecifes i Buenos Aires.

figura(Agustí) Joan VILAR SIMÓ (Casa Pervilar, nat 1883).
Marxà a Panamà per treballar amb el seu oncle Francesc TORM CABECERANS i després va treballar pel seu compte. Es va casar amb Irene CANALS, originària de Barcelona i establerta a Panamà. Van tornar a Catalunya l'any 1917. L'any 1928 van comprar casa Vicens a Juan ALÉS AYMÀ de Llimiana, que ja també havia marxat i no pensaria tornar de Rosario.

figuraAntonio Francisco Juan BOIXADÓS CLAVEROL (Casa Claverol, nat 1899).
Marxà l'any 1916 amb el seu germà. Va instal·lar-se a Arrecifes (Argentina) i va tenir tres filles.

figuraVentura José BOIXADÓS CLAVEROL (Casa Claverol, nat 1901).
Marxà l'any 1916 amb el seu germà. Va instal·lar-se a Buenos Aires (Argentina) i va perdre el contacte amb el seu germà. Va casar-se i va tenir dos fills. Les seves famílies es troben repartides a Villa Urquiza

figuraFrancesc TORM CABECERANS (Casa ...).
Va establir-se a Panamà. Va tornar a Catalunya amb els seus dos nebots A. Joan VILAR SIMÓ (Casa Pervilar) i Josep CLARET TORM (casa Trenta). Va tenir tres fills.

figuraBuenaventura Magín ALÉS AYMÀ (Casa Vicent, nat 1880).
Va instal·lar-se a Rosario (Argentina) l'any 1901. L'any 1928 es va vendre la casa Vicent a A. Joan VILAR. Una filla i altres descendents han fet visita a Llimiana. Altres germans seus també van marxar.

en construccióAmpliació de la llista actualitzada 2016:

figuraBuenaventura CODÓ AYMÀ (Casa Bruquet, nat 1883).
Va anar a Argentina als voltants de l'any 1900. Família de descendents es troba actualment a San Pedro (Argentina) que han establert contacte amb els familiars que es troben a Catalunya. Un dels seus nets, German, ens ha visitat l'any 2012. És el germà petit dels quatre que van marxar. Va tenir 5 fills.

figuraMagí CODÓ AYMÀ (Casa Bruquet nat 1877 - Pergamino 1934).
Va estar amb el seu germà Buenaventura. Va emigrar l'any 1894. Es va casar amb la seva cosina Coloma ALES de Llimiana que va emigrar després. Segons els familiars, els motius de la seva marxa van ser els reclutaments per la guerra de Cuba, la renúncia a seguir la carrera eclesiàstica que li tenien assignat i poques perspectives de futur en el poble. Van tenir 5 fills.

figuraAntonio CODÓ AYMÀ (Casa Bruquet).
El germà gran de Bruquet, va establir-se inicialment a Rio Cuarto i va obrir negoci de Cafè l'any 1924. Va tenir 5 fills.

figuraFrancisco Secundino CODÓ AYMÀ (Casa Bruquet, nat 1879).
Germà de Buenaventura i Magí de casa Bruquet. Va establir-se a San Pedro. Va tenir 3 filles i 2 fills.

figuraAntonio Eugenio MIRAVET AYMÀ (Casa Sarrats, ara casa Pruna, nat 1888). Va establir-se a principis de segle XX a Córdoba (Argentina). Es va casar amb Teresa SANCHEZ i van tenir set fills, per la qual cosa vàries famílies van mantenir el cognom MIRAVET a principis de 1900.

figura figuraMiguel MIRANDA VILA (Casa Ros, nat 1866) i Carme ALÉS JUNYENT (Casa Chicalló/Xicalló, nat 1879).
Es van casar a Llimiana i van marxar cap l'any 1905, després de que els seus cosins (de casa Forner) de Carme ALES també van emigrar.

figuraColoma ALÉS AYMÀ (Casa Vicent, nat 1882).
Emigrà cap el 1901 i es va casar amb el seu cosí de casa Bruquet Magí CODÓ.

figuraFrancisco ALÉS AYMÀ (Casa Vicent, nat 1892).
Emigrà i es va casar a San Pedro (ARG) l'any 1923 amb Rosario FARRE. Una néta ens va visitar l'any 2015, Liliana.

figuraFamília de Casa Angeleta (Mu)
Van marxar després de que se'ls va morir un nen, que jugant va caure pel Feixà. En els anys 1890, aquesta família portava els cognoms ELIES PICOY.

figuraFamília de Casa Martineu.

figuraFamília de Casa Ardel. En els anys 1910, aquesta família portava els cognoms ALÉS OLSINA.

figuraAntonio Jose ALES AYMA (Casa Chicalló, nac. 1904)

figuraJaume MARTÍ JAYA (Casa Minguet).
Va anar-hi amb un altre germà, Joan, però aquest va tornar al cap d'uns anys. Jaume va tornar per a casar-se amb Cinta MONSÓ de casa Maurinet, germana de l'Elvira de casa Juntenat. Van tornar a l'Argentina on es van establir definitivament a Capitán Sarmiento (província de Buenos Aires).

...I no hi són pas tots

Moltes de les cases del poble es van veure afectades per l’emigració a Llatinoamèrica. D’alguns en coneixem una imatge.... D’altres sabem els seu nom i negocis. A esmentar com s’utilitza el català en els papers quotidians:

Codo

Per últim, sabem els noms propis o de la casa païral de gent que va creuar l'Atlàntic però no en sabem res més. Durant molts anys una palmera solitària a l'hort del Trenta (el "mu") va ser l'únic testimoni visible de l’aventura d’ultramar. Com un far, a les portes de Terradets, potser recordava amb nostàlgia a tots aquells que van participar a la gran aventura americana. Aquesta palmera va ser portada des de l'altre cantó de l'oceà. Un hivern fred es va gelar.

Palmera

AGRAÏMENTS

Aquest petit recull deu el seu naixement a l’exposició que es va organitzar a Salàs del Pallars l’any 2011. Francesc Farràs Grau en va ser l’impulsor i, posteriorment, es va completar la mostra amb un llibre, àmpliament citat al llarg de la nostra exposició. El seu treball i constància ha estat l’exemple on ens hem emmirallat.
Volem agrair a l’Exc. Ajuntament de Llimiana per totes les facilitats a l’hora de facilitar-nos un espai per poder-la organitzar i muntar i, sobretot, per la subvenció econòmica que ens ha permès passar del paper a la tela de gran format.
Gràcies a l’Antònia Elies Claret pels seus ànims, per les fotografies aportades, per l’arbre genealògic familiar i per la redacció d’alguna de les fitxes de la present mostra. També agrair a la Laura Terrè Llorens, a la Marta Castillon i al Joan Garcia Canals les correccions ortogràfiques que permeten entendre millor els escrits redactats. També a la Marta Turón pel seu ajut informàtic.

El nostre agraïment a tota la gent del poble pels seus comentaris i suggeriments tot i que no totes les aportacions han quedat incorporades en aquesta edició.
L’exposició porta un subtítol (1a part) que vol ser una crida per l’arribada de més informació de llimianencs i llimianenques que varen anar a viure, moltes vegades ja per sempre, al nou continent. Tant de bo si dintre d’un parell d’anys ja poguéssim fer-ne una segona part.
Han col·laborat i/o han organitzat tot això que esteu veien en Joan Aduà Malet, en Jaume Garcia Canals, la Núria Llorens i Sibat i en Joan Luque Cabecerans.

Exposición CIPELLESOS A ULTRAMAR
Autor: Jaume Garcia de Casa Vicent
Adaptació web: Joan Parramon

Enllaços relacionats:

DESCOBRIR. Del Pirineu a la Pampa.